Ara tambè pàgina de Facebook

http://www.facebook.com/lapediatriadeldiaadia
Pots seguir-nos clicant "m'agrada"

jueves, 10 de agosto de 2017

Dislexia a Lleida

Avui toca destacar al blog dos notícies que em semblen molt rellevants sobre el tema de Dislexia a Lleida: 
El diccionari defineix dislèxia com la “dificultat d’identificar, de comprendre i de reproduir els símbols escrits”. El doctor José Luis Cruz, metge de familia del CAP de Rambla Ferran a Lleida i un expert en aquesta materia, afegeix que és “una diversitat neurológica”. Per entendre-ho, posa un exemple musical: “si jo et digués que portessis a la consulta un nen si no sap identificar al piano quan toca un Do i quan toca un Sol, ompliríem les consultes, no? Doncs està clar, hi ha gent que té facilitat per unes coses i per altres no. Però la dislèxia genera una dificultat en l’aprenentatge de coses que són fonamentals a la vida”. Un altre exemple molt gràfic: “Ningú es preocuparà per mi si no sé botar bé una pilota o si no faig bons passis al futbol. Simplement, assumiran que no seré jugador de la NBA o un futbolista professional i ja està”.
La consulta del Dr Cruz s’ha convertit en el referent del diagnòstic de la dislèxia a Lleida. Està orgullós dels avenços que ha suposat la seva feina, perquè ara, a Ponent, el departament de Salut i el d’Ensenyament estan més coordinats al voltant d’aquest trastorn i centres educatius i professionals sanitaris demanen xarrades formatives per detectar-lo i diagnosticar-lo al més aviat possible.
Alguns estudis posen xifres estadístiques: un 10% de la població és dislèxia. Per tant, no és un fenomen poc habitual. I les visites a la consulta del Dr Cruz ho corroboren. Així que és difícil de creure que en una escola no hi hagi cap infant dislèxic i que no siguin necessaris recursos per a una atenció més personalitzada. I és que “cal aconseguir que l’escola sigui més inclusiva”, assegura Cruz. “Els mestres han d’explicar els continguts per als que veuen lletres i també per als que veuen coses; per als que són més aviat visuals i per als que són més auditius”, subratlla. Cita els coneixements dels experts britànics en aquest aspecte que insisteixen que cal fixar-se en el que fa l’infant el 90% del seu temps d’aprenentatge. “No té sentit pensar que amb un reforç el 10% del temps salvarem un sistema que no funciona durant el 90% restant”. Però creu que les famílies que es troben davant d’un cas de dislèxia han de mirar la situació amb esperança. I, sobretot, no afrontar-ho sols. L’Associació Dislèxia Lleida porta en funcionament 2 anys i per al metge significa la possibilitat de veure que “altres persones que fan el mateix camí se n’estan sortint”.
L’estiu és un bon moment per compartir temps amb els infants. I hi ha activitats, pràctiques i jocs que ens poden servir per ficar-nos en alerta si detectem símptomes que poden respondre a una dislèxia. I no només es tracta de si llegeixen “bé” o no.
Aquí van algunes idees d'exercicis:
  • Llegir amb ells. El Dr Cruz recomana no fer-los llegir, sinó fer torns, per exemple. Fixar-nos en si tenen dificultats en traduir els dibuixos que són les lletres en sons. També podem para atenció en si els costa llegir les paraules que no coneixen.
  • Jugar amb les paraules. Podem proposar fer rimes, o saber quina paraula és més llarga d’entre unes quantes, també sil·labejar, fer llistes de paraules que acaben igual, jugar a treure lletres d’una paraula i veure en què es converteix.
  • Fixar-nos en la pronunciació. Si juguem amb atenció amb els infants també podem veure si al parlar i al llegir tenen dificultats fonològiques
  • Veure una pel·lícula també serveix. Després d’anar al cine, és un bon moment per demanar que faci un resum del que ha vist, fixar-nos en si li resulta fàcil traure la idea fonamental de la història.
  • Fer plans. Això pot servir per adonar-nos si els costa tenir una correcta noció del temps. Moltes persones dislèxiques confonen el nom dels àpats (esmorzar per berenar, dinar per sopar) o no apliquen bé el temps verbal quan es refereixen al que han fet o al que han de fer.
  • Jugar a dir noms de coses. Per exemple, dir noms d’animals. Si triga, si li costa, tot i que els sap, pot ser un signe que falla alguna cosa. Això es diu “retard en la denominació” i té a veure amb “l’etiquetat de les coses”. El Dr Cruz explica que les paraules són etiquetes que posem a les coses, a més en diferents idiomes. Algunes persones les tenen perfectament “empegades al cervell amb cola d’impacte”, però d’altres no, són com “post-it” que cauen. Per això a vegades, a infants amb dislèxia els costa recordar el nom de les coses.
Què cal fer si detectem algun símptoma?
  • No perdre el sentit de l’humor. Tots els pares i mares tenen expectatives altes sobre els fills i filles. Si no les veuen complertes, hi ha una decepció, una preocupació. Però cal evitar-ho. “Si ens veuen preocupats, ells també es preocuparan i centraran el seu esforç en dissimular; diran que no els interessa un llibre o que tenen mal de cap o s’aprendran la lectura de memòria”. Això, segons el Dr Cruz, dificulta i retarda tot el procés.
  • Ocupar-se en lloc de preocupar-se. José Luis Cruz opina que l’atenció a les persones amb dislèxia ha millorat molt en l’última dècada. La coordinació entre el sistema sanitari i l’educatiu ha evolucionat, especialment a Lleida. A més, el fet de tenir una associació ajuda molt a emprendre un camí que pot semblar feixuc, però que amb companyia és més fàcil.
  • Anar a la consulta. Pot ser que els signes que ens han posat en alerta no estiguin evidenciant una dislèxia, però està bé comprovar-ho. A la consulta del Dr Cruz al CAP de Ferran se’n descarten moltes. També és recomanable parlar-ho a l’escola per tenir més informació.
  • Reforçar l’autoestima. Cruz admet: “Fins i tot jo tendeixo a mirar més la dificultat que la capacitat. I molts cops, la detecció d’una dislèxia distorsiona la realitat dels infants i els fa sentir com si els hi faltés alguna cosa, com si no fossin tan vàlids com la resta. I això és un perill”. De fet, aquest expert assegura que molts cops l’afectació a l’autoestima suposa un problema més greu que la mateixa dificultat. “Cal que ho visquin com no com una dificultat sinó com una diversitat”
I és que, en definitiva, no hi ha un perfil d’infant dislèxic. “Ens agrupem per les dificultats, quan el que hauríem de fer és ajuntar-nos per les habilitats”. Tots som diversos, les persones dislèxiques també, el que passa, insisteix el Dr Cruz, és que el sistema educatiu passa per la lectoescriptura i les persones amb dislèxia han de fer un esforç extraordinari. A més, tendim a pensar que som més intel·ligents si llegim o escrivim millor “i això no és veritat”. “El diagnòstic –conclou Cruz- ha de ser de la capacitat, no només de la deficiència, si no, estem fent una foto desdibuixada d’una persona”.


Un equip multidisciplinari, format per professionals de l’àmbit d’atenció primària de la Gerència Territorial Lleida de l’Institut Català de la Salut (ICS) i investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, col·laborarà amb la Dra. Luz Rello, lingüista especialitzada en la detecció i el tractament de la dislèxia, en el disseny i desenvolupament de DytectiveCat, una aplicació en català que ajudarà a detectar aquest problema de lectura, escriptura i ortografia.
La Dra. Rello és investigadora de la prestigiosa Carnegie Mellon University de Pittsburgh, als EUA, i ha guanyat importants premis, com l’European Young Researchers’ Award or Innovator under 35 o el TR35 MIT’s Technology Review Spain, per la seva tasca d’investigació pel que fa a la dislèxia. Així mateix, Rello és fundadora de Change Dyslexia, una empresa social que té com a objectiu ajudar a detectar la dislèxia i reduir les taxes globals d’abandonament escolar relacionades amb aquesta dificultat de l’aprenentatge mitjançant l’ús de la tecnologia. Change Dyslexia ofereix Dytective for Samsung, un test en línia que en 15 minuts ajuda a identificar el risc de patir aquest trastorn. El test combina jocs lingüístics i d’atenció amb intel·ligència artificial. Aquest detector de dislèxia en línia ha estat validat científicament a partir d’una mostra de 10.000 persones a 5 països i té una fiabilitat del 90%.
El pròxim pas serà, doncs, aplicar la investigació de la Dra. Rello a la llengua catalana amb la creació del DytectiveCat. En aquest objectiu, Luz Rello, compta amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’ICS i l’IDIAP Jordi Gol. Amb la nova aplicació DytectiveCat, es vol donar continuïtat al projecte, començat en castellà, per validar-lo, posteriorment en totes les variants dialectals de la llengua catalana. L’eina es validarà amb una mostra de 4.000 pacients, 400 pacients amb diagnòstic confirmat i la resta sense confirmar. Per a l’estudi, els investigadors comptaran amb la col·laboració de l’Associació Dislèxia Lleida.
L’investigador a càrrec de la recollida de mostres per a la versió catalana és el Dr. Josep Lluís Cruz, que tindrà la col·laboració dels pediatres Ramon Capdevila i Mireia Biosca de l’EAP Borges Blanques; Lídia Sanz de l’EAP Seròs; Gemma Terrer de l’EAP Balàfia – Pardinyes, i Fernando Paredes de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Dr. Cruz a la consulta del CAP Rambla Ferran de Lleida. Foto Gencat

Us deixo també enllaços que us poden ser d''utilitat: 
Educapeques: 

Dislexia en niños. Técnicas para trabajar en el aula



Integratek: 

Qué es la dislexia?


Orientación Andújar: 

Ladislexia.net: Material para trabajar la dislexia: diverlexia.



Jocs per a nens amb dislexia al bloc de laura Vidal pastor, logopeda. 
Aplicacions de mobil i tablet:


Seguiu gaudint de l'estiu!



martes, 8 de agosto de 2017

Alergiaweb

Avui he trobat un blog molt interessant i molt científic sobre al·lèrgies:  Alergiaweb 

És un punt d'informació i formació  a pacients que ha realitzat una al·lergòloga gallega que es diu Dra Celsa Pérez Carral.. 


jueves, 3 de agosto de 2017

El azucar y los niños

Querria escribir una entrada sobre el azucar pero tengo personas que nos pueden aportar mucho mas sobre el tema que lo pueden decir mucho mejor que yo: 

El Doctor Miguel Ángel Lurueña del blog gominolas de petróleo nos explica: 
El azúcar no es un veneno, pero que consumido en grandes cantidades puede acarrear graves problemas de salud, como caries dental, obesidad, síndrome metabólico y diabetes tipo II (que se asocia al consumo de bebidas azucaradas). Por eso la OMS recomienda que el consumo de azúcares añadidos debe representar menos del 10% de la ingesta total diaria (indica además que si dicha ingesta se reduce a menos del 5% se obtendrán beneficios adicionales). Recordemos que eso significa un consumo de unos 50 gramos diarios en una persona adulta, es decir, menos de 18 kg de azúcar al año (o menos 25 g/día o 9 kg al año si queremos obtener beneficios adicionales). ¿Cuál es el consumo medio en España? En este país el consumo anual de azúcar está entre 30 kg y 41 kg por habitante y añomás del triple de lo que sería recomendable. Pero ¿de dónde sale tanto azúcar? Para la población general, las principales fuentes de azúcar son: el consumo directo (es decir, el azúcar que añadimos por ejemplo al café o a los postres caseros), las bebidas azucaradas, los productos lácteos azucarados y la bollería-repostería. En lo que respecta a la población infantil, se podría decir que la cosa no mejora en absoluto.
En la población general el consumo total de azúcar se reparte entre el consumo directo (24%) y el azúcar añadido a los alimentos (76%). (Fuente)

¿Qué alimentos forman parte de la dieta de tus hijos?

A juzgar por lo que indican las encuesta alimentarias, parece que el azúcar es omnipresente en la dieta diaria de la población infantil. Basándonos en la información que ofrecen algunas de esas encuestas, podemos hacer un ejercicio de imaginación y suponer que en un día cualquiera de un niño español la dieta estaría salpicada de alimentos azucarados como los siguientes:
  • Desayuno: leche con cacao soluble y galletas
  • Almuerzo: zumo y galletas
  • Comida: natillas
  • Merienda: galletas, producto lácteo azucarado tipo petit-suisse
  • Cena: yogur azucarado

Es sólo un ejemplo inventado, pero ¿no crees que se acerca bastante a la realidad diaria de muchos de los menores que habitan nuestro país? Considerando los productos que acabamos de mencionar, la cantidad total de azúcar añadido sería de unos 84,1 gramos*, lo que supondría casi 31 kilogramos de azúcar al año, es decir, casi el doble de la dosis máxima recomendada para adultos (hay que considerar que, obviamente, las dosis máximas recomendadas son más bajas en el caso de la población infantil).  Y eso sin tener en cuenta el posible consumo de chucherías (gominolas, caramelos, chocolatinas, etc.) o refrescos (una sola lata de Coca Cola contiene 39 gramos de azúcar).

Me quedo con la foto de la papelera de este colegio.....

Julio Basulto, dietista- nutricionista nos explica en su blog que el azúcar refinado tiene valor nutricional ZERO, la OMS ya lo habia dicho en 1990. También os aconsejo que leáis Los doce mandamientos dela Ley del zumo (aunque sea casero) en niños ya que me parece muy interesante la promoción del consumo de fruta entera en lugar de zumos de frutas aunque sean naturales...





El problema principal es que consumimos mucho azucar sin ser conscientes de ello. A mi encanta el proyecto de Antonio R. Estrada sinazucar.org que nos ayuda a ser conscientes del azúcar de los alimentos que consumimos. Os recomiendo que lo sigais. Os dejo algún ejemplo: 



A ver si conseguimos que la ingesta de azúcar sea mínima!